NOMS: Ferratge
bord, forratge bord, tréfola, trèvol blanc, trevolet de prat. Cast. Trébol blanco, trébol rastrero. Gall. Trebo. Basc: hiruzusta zuria, hirusta zuri. Port. Trevo branco. Italià:
Trifoglio bianco, Trifoglio ladino. Anglès: White
clover. Dutch clover. Shamrock. Honeysuckle Clover. Francés: trèfle rampant. Trèfle de Hollande. Trèfle blanc. Alemany: weiß Klee. Kriechender Klee. Kriechender
Weiß-Klee. Kriechklee. Lämmer-Klee. Stein Klee. Neerlandès: Witte Klaver. Grec:
Αγριοτρίφυλλο. Τριφύλλι. Τριφύλλι έρπον. Τριφύλλι το έρπον. Xinès: bai che zhou cao
 |
Flors del trèvol blanc |
SINÒNIMS: Amoria repens (L.) C.Presl; Lotodes repens (L.) Kuntze;
DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana
HÀBITAT: Molinio-Arrhenatheretea. Pradells, fonts, vores de rierols i llocs humits amb sòls ben drenats, fins als 2400 metres d’altitud.
 |
la planta pot arrelar pels nusos. |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “
hémi”
mig, “
cryptos” amagat, i “
phuton” planta ; en la
classificació de les
Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
perenne, ramificada des de la base, amb estolons i tiges postrades de fins 60
cm que poden arrelar als nusos. S’estén com una catifa cobrint el sòl.
 |
Observeu les taques blanques característiques de les fulles de l'espècie |
Fulles trifoliades amb folíols obovats i dentats tacats de blanc o negre amb un llarg pecíol. les estípules són de consistència membranosa, llargues, també ovades, soldades formant un tub que acaba en punta.
 |
Flors papilionàcies agrupades en glomèrul |
Flors en
glomèruls, al final d’un llarg peduncle, de flors blanques, hermafrodites, amb pedicels,
que queden pèndules quan són fecundades. Calze amb dents estretament
lanceolades, les dos superiors més llargues. Corol·la papilionàcia amb
l’estendard el doble de llarg que el calze; androceu amb deu estams; gineceu d’ovari
súper i un estil amb un estigma terminal. Floreix des d’abril fins a octubre
 |
Fruit inserit dins del calze |
Fruit en
forma de llegum amb tres o quatre llavors, inclòs en el calze persistent total
o parcialment.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències cimoses (l’eix que porta la inflorescència acaba amb una flor) poden tindre els eixos de la ramificació tan curts que les flors s’amuntonen en un conjunt dens. Aquestes cimes condensades reben el nom de glomèruls.
 |
Glomèrul de flors fecundades |
USOS I PROPIETATS:
Conté tanins, flavonoides i olis essencials. S'utilitza des de fa molt temps
com a remei contra la tos i contra la gota. Pel seu alt contingut en tanins és
útil per tallar les diarrees.
Té importància com a espècie pradenca i farratgera perquè proporciona aliment
de qualitat ric en proteïnes i bona digestibilitat.
En jardineria forma part de les mescles per a les
praderes de gespa per la resistència al trepig i el ràpid rebrot. A més a més presenta
en les arrels associacions amb bacteris fixadors de nitrogen.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium
deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii”
que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium
a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium,
Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic repens
ve del llatí “repo” jo repte,
arrosegue, és a dir, reptant, per l'hàbit prostrat de la planta
Com passa a tots els trèvols, la tradició popular diu que
tindràs molt bona sort si trobes una fulla amb quatre folíols.
Trifolium repens
fou descrit per Carles Linné i publicat a Species
Plantarum 2: 767. 1753.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)